Hi havia una vegada, un rei i una reina que tenien una filla petita, blanca com la neu, amb les galtes vermelles, i el cabell negre. Per això, tothom li deia Blancaneus. Però la seva mare es va morir, i al cap d’uns anys, el Rei es va tornar a casar, amb una dona molt bonica, però molt orgullosa i arrogant, que no podia suportar que algú fós més bonica que ella. Tenia un mirall maravellós, i quan li preguntava: “mirall, mirall de paret, qui és la més bonica de totes?” ell contestava: “la Reina és la més bonica del dia”. Llavors ella es quedava satisfeta, doncs sabia que el mirall deia la veritat. Tanmateix, la petita Blancaneus va créixer, i es va fer molt bonica, i quan tenia disset anys, era fins i tot més bonica que la Reina. Quan la Reina va preguntar al mirall: “mirall, mirall de paret, qui és la més bonica de totes?” aquest va contestar: “la Reina era la més bonica ahir; ara, la més bonica és la Blancaneus”. Aquesta resposta va fer enfadar molt a la Reina, que es va tornar groga d’enveja. Des de llavors, la seva enveja i gelosia anaven augmentant i no la deixaven descansar ni de nit ni de dia, i va dir al caçador: “porta la Blancaneus a dins del bosc. Mata-la, i porta’m el seu cor com a mostra.” El caçador va portar la noia dins del bosc, però quan es va treure el ganivet per matar-la, ella va començar a plorar,...PER ESCOLTAR EL CONTE CLIQUEU PLAY